Ahir va ésser un dia caòtic, vam anar a Barcelona, vam sortir de casa a les 8h del matí i vam sortir del cotxe a les 11:45h. Us ho podeu ben creure, Barcelona estava col·lapsat !
Primera emprenyada del dia, després feia un vent que feia caure el polsim dels arbres que es ficava dins la boca, el nas i els ulls. Els al·lèrgics, sobretot ho vam passar molt malament. Tot i portar mascareta va ser un patiment...
Molta, moltíssima gent, no sé si va ser l'any que més gent va sortir al carrer, però a mi m'ho va semblar, no et podies acostar a les paradetes, totes tenien gent i ja no parlem de les inacabables cues que hi havia als llocs de signatures de llibres. Al Passeig de Gràcia no s'hi podia caminar... Pocs punts de llibre, es veu que els paradistes ja li tenen agafat el punt als col·leccionistes i son pocs els que els posen a la vista per poder-los agafar lliurament. Havies d'estar contínuament demanant-los i alguns et deien que eren per si compraves un llibre. Amb molta sort te'n donaven un i prou.
Bé després de dinar, que també va ser problemàtic, tot i tenir taula reservada gairebé no dinem. Vam tornar a la cerca de punts però amb la intenció de marxar, ja que jo no aguantava més, i quina va ser la meva sorpresa que en un aparador de venda de sabates vaig veure aquest fantàstic punt de llibre. Vaig entrar a demanar-lo i després del meu discurs de soc de Girona i col·leccionista, bla, bla, bla... li demano si em por donar un d'aquests fantàstics punts. El senyor molt amablement me'l va donar i jo vaig sortir ben contenta, gairebé em vaig oblidar de lo malament que havia passat el matí.
És de pell i la rosa és troquelada (en cunyada).
Ayer fuimos a Barcelona, tuvimos un día caótico, mucho tráfico para llegar al centro de la ciudad en coche, luego el viento de desprendia la flor o el polen del platano y molestaba muchísimo a los alergicos y a los que no lo son. Problemático también el intentar comer en el restaurante que teníamos reserva (nos la anularon sin razón), pero al final comimos.
Mucha gente, muchísima, casi no te podías acercar a los puestos de venta de libros, todo muy caótico. No sé si había vivido alguna vez este caos...
La suerte fue cuando ya nos íbamos para el coche, que vi este magnífico marcapáginas en un escaparate de una zapatería y no me pude resistir a entrar para pedirlo. El señor muy amablemente me lo dió después de escuchar mi discurso de soy de Girona, coleccionista de marcapáginas, bla, bla, bla... Es de piel y la rosa está troquelada. ¡Es genial!
