NIT DE SANT JOAN, LA NIT MÉS MÀGICA DE L'ANY

SIMBOL D'UNIÓ / UNITAT DELS PAÏSOS CATALANS

Tal dia com avui, arreu dels Països Catalans encenem els focs de Sant Joan amb la Flama del Canigó, duta pels catalans del nord.

Las flama és la llum que no s'apagarà mai mentre quedi un sol repte de país que no s'hagi assolit.

La Flama és el culte a la muntanya, la natura, l'espiritualitat, les relacions entre les persones, la llengua, la literatura, la tradició...

La força de la Flama és la fidelitat a les arrels.

La força de la Flama és la resistència d'un poble tossut que vol ser.

La força de la Flama és el desig d'un país que creu en el seu futur.

El dia 23 de juny, la Flama del Canigó avança per tot el país, forta, decidida, plena de lluita i de pensament. La resta de l'any el seu projecte ha d'estar present entre tots nosaltres. 

Més que mai ja s'albira l'horitzó. Grans, petits, entitats i institucions, pas ferm a la LLIBERTAT.

Himme dels Focs de Sant Joan

Ja les podeu fer ben altes,

les fogeueres d'aquest any

cal que brillin lluny i es vegin

els focs d'aquest Sant Joan.

Cal que es vegin de València, 

de ponent i de llevant...

i en fareu també en la serra

perquè els vegin més enllà.

Que la terra està revolta

sota els peus dels occitans, 

i convé que se'n recordin

de l'antiga germandat.

Des que fou esquarterada

no s'havia vist pas mai

redreçar-se alhora els trossos

cadascú pel seu costat.

Miracle ! gent d'Occitània

l'esperit de l'Oc s'ha despertat !

Tots la passarem en vetlla 

eixa nit de Sant Joan.

Tots la passarem en vetlla 

al voltant dels focs més alts,

perquè en parlin uns amb els altres

com llengües de l'Esperit Sant.

Parlaran de serra en serra

i de la més altra als plans...

Pirineu si resplendisses

tot encés de mar a mar, 

remembrant els fills en vetlla

les memòries del passat

les finances del pervindre

i els misteris d'eix atzar

que fa que els fills d'una mare, 

que els homes d'un sol parlar

tinguin els braços enlaire

tots alhora bracejant;

i el crit d'una sola llengua 

s'alci dels llocs més distants

omplint els aires encesos

d'un clamor de llibertat !

Poema de Joan Maragall 21 de juny de 1907