Aqueta série la trobo molt interesant, si llegiu el què hi diu al punt (per a tots igual) sabreu quina finalitat ténen aquests punts a part de senyalar allà on heu deixat de llegir. És una série numerada de la qual només se'n van fer 100 jocs.
És de l'any 96 i l'il·lustrador que va fer els dibuixos és en Toni Tort
Esta serie la encuentro muy interesante ya que tal y como dice en el texto primero da la bienvenida al Albergue de Juventud, Pic de l'Àliga (Vall de Núria), situado a 2120 metros de altitud, el más alto de los Paises Catalanes.
Luego también es para poner el número de habitación y la mesa del comedor.
Y en tercer lugar lleva las normas a seguir por parte de la gente que se albergue allí y así hacer más agradable a las 140 personas albergadas y las personas que trabajan allí.
Esta serie es del año 1996 y los dibujos son de Toni Tort. Sólo se hizo una serie limitada de 100 series.
Luego existen otros marcapáginas que los puedes comprar en recepción pero son de souvenir y muy parecidos.
El fondo rojo, es porqué le he puesto una cartulina para ver los bordes del marcapáginas.
5 comentarios:
Hi he estat per aquelles dates però ni me'n recordo dels punts. Per cert bastant bé l'alberg però això del silenci... Llogic quan un surt a fer muntanya o travessa i s'aixeca a les 4 de la nit. Toca aguantar-se. Però molt bonic i els punts crec que és poden considerar històrics.
Joan
Bonita serie con unos añitos, que la hace mas bonita.
Albergue de Juventud......¡lo que habrán visto esos animales...jajaja!
Abrazos.
Ostres de l'alberg de Núria.Que maco és. En Lluís pocs dies abans del confinament hi va anar a fer una estada de dos dies. A la meva primera escola portàvem els alumnes de sisè de colònies.
Amb els albergs podiem fer un treball molt maco de coneixement del territori, recordo que anàvem al Masnou, a Altafulla, a l'Escala, al del Delta de l'Ebre... era una escola que llavors es deia d'acció especial i ens feien un descompte considerable, els nens i les nenes encantats i nosaltres també ja que abans d'això carregàvem el menjar als cotxes dels mestres, ens feiem el dinar, amb els grans portàvem tendes de campanya... i era moooooooolt cansat.
Unicos y muy interesantes.
Saludos.
Pues dibuja bien este Toni Tort, sobre todo las aves.
Los años de los marcapáginas los hacen todavía más valiosos.
Abrazos.
Publicar un comentario