SANT JOAN, EL SOLSTICI D'ESTIU I LA FLAMA DEL CANIGÓ

El Canigó és un massís muntanyenc del Pirineu català situat entre les comarques del Rosselló, el Conflent i el Vallespir. El seu punt culminant és la pica del Canigó, de 2.784 m. Altres cims del massís són el Tretzevents (o Tres Vents, 2.731 m), el pic de Rojà (2.724 m) o el pic de Barbet (2.662 m). .És la primera muntanya superior a 2.000 metres venint des de la Mediterrània i la que s'alça amb més desnivell de tots els Pirineus (2.500 m sobre les planes del Rosselló i el Conflent).

El Canigó ha inspirat nombroses llegendes, cançons populars i recreacions literàries, entre les quals destaca el poema èpic Canigó (1886), escrit per Jacint Verdaguer. Al voltant d'aquesta muntanya hi ha tot un univers simbòlic, vinculat a la identitat del poble català, fet que es concreta amb la tradició festiva de la Flama del Canigó, que té lloc cada any la vigília de Sant Joan, al solstici d'estiu. També es fa evident en l'afluència d'excursionistes dels dos costats del Pirineu, que tenen aquest massís com un dels seus destins preferits.

L’any 1955 Francesc Pujade, vilatà d’Arles de Tec (Vallespir, Catalunya del Nord), portat pel seu entusiasme pel Canigó i inspirat pel poema de mossèn Cinto Verdaguer, tingué la iniciativa d’encendre els Focs de Sant Joan al cim d’aquesta muntanya i des d’allà repartir la seva Flama per totes les contrades de la nostra terra. 

S’iniciava així la renovació d’aquesta mil·lenària tradició; de nou les fogueres prenien un sentit col·lectiu.

L’any 1966 el foc creuà per primera vegada la duana i arribà a Vic. Eren èpoques ben difícils, sovint de clandestinitat. A poc a poc la xarxa es va anar estenent i el foc, escampat per tot el Principat, va arribar fins al País Valencià.

El 22 de juny, com cada any, un grup d’excursionistes del Cercle de Joves de Perpinyà va a buscar el foc que des de 1955 resta encès al Museu de la Casa Pairal de Perpinyà i la pugen al cim del Canigó; després de passar la nit vetllant la Flama, i a trenc d’alba, inicien el descens perquè la Flama arribi a tots els pobles i ciutats dels Països Catalans a temps d’encendre les fogueres de la nit de Sant Joan.