L'atre dia vaig anar al vermut que fa el Casal Indenpendentista de Salt un cop al mes, i feien una xerrada sobre la nostra llengua, el català.
Hi havia els amics del col·lectiu Mantinc el català, sempre a tot arreu i a tothom, que ens van explicar el significat del col·lectiu i a què es dedicaven. Ho vaig trobar molt interessant ja que ens van fer veure com moltes vegades molts de nosaltres que parlem català, canviem d'idioma si ens contesten en castellà sense saber si ens entenen. Donem per fet que no, i si ho anem fent així aquesta gent que viu i treballa a Catalunya no l'aprendrà mai.
Hem d'ésser conscients de que el català es va perdent per aquesta mala pràctica i som nosaltres els que ens interessa que això no passi i hem de fer l'esforç de no canviar de llengua si no es estrictament necessari. Reclamar els nostre dret que dirigir-nos en català a on volguem i quan volguem.
Que jo pensi així, i ho manifesti obertament no vol dir que deixi de banda als amics que considero que tinc arreu del territori espanyol als quals no els puc demanar que l'entenguin i el parlin, es per això que els articles que faig en aquest blog son sempre o gairebé sempre amb català i castellà.
El otro día fuimos a tomar el vermut que hacen los amigos del Casal Independentista de Salt una vez al mes, y en esta ocasión iba acompañado de una charla sobre nuestra lengua, el catalán.
Allí estaban los amigos del colectivo "Mantengo el catalán, siempre en todos los lugares y a todos", ellos nos explicaron el significado de su colectivo y a qué se dedicaban. Lo encontré muy interesante ya que nos hicieron ver como muchas veces muchos de nosotros que hablamos en catalán, cambiamos de idioma cuando alguien nos contesta en castellano sin saber si esta persona nos entiende. Damos por echo que no, y si seguimos con esta práctica esta gente que vive y trabaja en Cataluña, nunca van a aprenderlo y mucho menos a entenderlo.
Tenemos que ser conscientes de que el catalán se va perdiendo por esta mala práctica y somos nosotros a los que nos interesa que esto no suceda, es por esto que tenemos que hacer el esfuerzo de no cambiar de lengua si no es estrictamente necesario. Reclamar nuestro derecho a dirigirnos en catalán dónde queramos y a quién queramos.
Que yo piense así y así lo manifieste no quiere decir que deje de hablar en castellano a los amigos que considero que tengo en todo el territorio español, y no les puedo pedir ni que lo entiendan ni que lo hablen, es por esto que los artículos de este blog son siempre o casi siempre en catalán y castellano.
